Aula de Teatre, textos confinats

Arran de l'arribada del COVID-19 l'activitat habitual de l'Aula de Teatre s'ha vist alterada des de mitjans de març. Amb la voluntat de seguir actius, els alumnes han mostrat un recull de les seves sensacions més íntimes i les seves vivències en forma de textos. Aquí en podeu veure el resultat.

El darrer escrit
Text confinat 65
El darrer escrit
Publicació: 19.06.2020
Avui, l’últim de curs i el darrer escrit. Em fan escriure una redacció sobre el que he après aquests estranys tres mesos. Quina mania amb les redaccions! Sempre ens en fan escriure a l’inici del curs, abans de les vacances… Em treu de polleguera! Somric i penso que m’agrada remugar. Ho necessito per després posar-m’hi. Som-hi que això ja s’acaba. A veure, què he après al llarg d’aquests tres mesos? A escriure millor, sens dubte. Però sobretot, ara que hi penso, una cosa que sempre he escoltat del pare, de la mare, de la mestra i de...
La frescor del mar
Text confinat 64
La frescor del mar
Publicació: 18.06.2020
Ahir va ser el dia! A la tarda, ben avançada, no només vaig veure el mar, sinó que m'hi vaig ficar! La frescor de l’aigua em va obligar a respirar com feia temps que no feia… Quin gust! Rodejat d’aigua, sempre dúctil, el cos es va moure amb una llibertat desconeguda durant aquests darrers tres mesos. Després de tants i tants dies de sequedat eixuta, la sal del mar era ben dolça. Fins i tot el sol, que era de tarda de juny i que no atabalava com el del mes d’agost, em resultà refrescant. Vaig nedar una mica cap al fons i, deixant-me...
Canvi de paradigma
Text confinat 63
Canvi de paradigma
Publicació: 17.06.2020
“Cal lluitar perquè tot torni a la normalitat. Però algú s’ha preguntat que allò que consideràvem normal és potser el que ens ha portat fins aquí?” En Pere fa unes reflexions que em deixen parada. Després d’escoltar les seves consideracions necessito una pausa, menjar-me una magdalena, no ho sé, aturar-me una estona… “Cal canviar el paradigma, Carlota, hem de canviar de paradigma”, continua. I ja porta dues reflexions seguides i jo sense trobar les magdalenes… Quan és a punt d’engegar amb la tercera, de reflexió, l’he aturat: “Has...
El mar
Text confinat 62
El mar
Publicació: 16.06.2020
Aquest matí, al veure el mar després de tants dies m’he quedat ben parada. Que gran! Em falten ulls per mirar. Una immensitat a la qual la meva mirada no estava habituada darrerament; tan cenyida a allò proper. És com sortir de la cova, fosca, i contemplar aquesta estesa d’aigua, clara, que eixampla l’ànima. Una ànima, la meva, que com el vol d’una gavina, blanca, planeja sense cap esforç, mira a tot arreu sense mirar enlloc i es dissol allà lluny, a l’horitzó, on el cel i el mar es confonen. Text publicat dimarts 16 de juny del 2020
En Dick
Text confinat 61
En Dick
Publicació: 15.06.2020
Ahir va ser un dia trist per mi: en Dick, el gos del meu tiet, va morir. Tenia una mirada, tot i que a vegades lleganyosa, més neta que la gran majoria d’humans amb qui em relaciono. No sé qui punyeta va dir que els animals no tenen ànima. Serà burro! Amb tot els respectes pels ases, que quedi clar. Me l’estimava en Dick. Molt. Juganer, innocent, amb ell podia estar-me sense fingir, sense amagar res, perquè sabia que ell era clar com l’aigua que tant agraïa després de treure’l a passejar (o que ell em traïes, millor dit). Costa tant...
La promesa
Text confinat 60
La promesa
Publicació: 12.06.2020
Molta gent s’ha sentit sola durant el confinament. Jo, malgrat estar acompanyada pel pare, la mare i el pesat del meu germà petit, també. Però tot i no poder veure moltes persones estimades, me n’he adonat que hi ha un confinament potser més “fomut” que el de no estar acompanyat per algú: el que patia abans de l’arribada del virus estan tan ocupada, tan plena de coses a fer, tan…sola. I m’he fet una promesa: mai més desaprofitaré l’ocasió d’estimar els que m’estimen; mai més oblidaré durant dies i dies els amics, els meus amics, que...
Confinar
Text confinat 58
Confinar
Publicació: 11.06.2020
Al meu germà li agrada “estudiar” les nines amb les que jo jugava de petita. El molt bèstia les esquartera, pobretes! i després torna a ajuntar les seves parts d’una manera “creativa”: el cap d’una amb el cos d’una altra…A veure quan madura! Jo això ho faig amb les paraules. I la que aquesta primavera ha estat ben present és una que ha sonat a tothora: confinar. Primer tenim el prefix “con” (conjuntament, idea d’encontre, comunitat, cosa compartida) i després el substantiu “fi (que ve de “finis”, en llatí: frontera, fi, final). Si anem...
Amor de germans
text confinat 57
Amor de germans
Publicació: 10.06.2020
El meu germà petit i jo, tal i com ens recorda el pare sovint, som com un ou i una castanya. Avui és l’aniversari del “petitó de casa” i està fent el que fa, no avui, sempre: el que vol. Sempre crida, sempre es mou, sempre…Molesta! A vegades l’ofegaria. Ara bé, si algú se li acosta amb males intencions…Que es prepari! Ja és curiós això: ens molestem, ens “xinxem”… Però si les coses es torcen, i aquesta primavera s’han torçat i de quina manera, fem pinya. Sí, decididament això d’estimar-se és ben curiós: fa possible que un ou i una...
La natura
Text confinat 56
La natura
Publicació: 09.06.2020
La naturaEl pare té un amic que viu al Montseny, en Pau. És un amic d’aquelles de tota la vida, diu el pare. Avui ens ha portat una carbassa, una remolatxa i ous. Productes de la terra boníssims. En Pau, que fa honor al seu nom, és també a la seva manera un “producte” de la terra. Ell s’ha empeltat, amb aquella intel·ligència que és difícil de trobar als llibres, del ritme ferm i tranquil de les muntanyes; s’ha fet amic de la natura i no al revés, obligant el seu entorn a fer-se amic seu. Al revés precisament, li agrada recordar a en...
Tornar
Text confinat 55
Tornar
Publicació: 08.06.2020
Avui he tornat a l’escola a fer, segons deia l’email que hem rebut a casa, una necessària sessió informativa abans de fer el salt a Secundària el curs vinent. A l’arribar m’he sentit tan rara com quan vaig veure els dibuixos animats amb els que em divertia quan era petita (d’això fa una eternitat, uns 4 anys!). L’escola s’ha fet més petita o jo més gran? La porta d’entrada, sense ningú, tristíssima. A dins, cap somriure, cap crit, un silenci fred que, com li agrada dir a la meva àvia, m’ha fet caure l’ànima als peus. He entrat a la...