Aula de Teatre, textos confinats

Arran de l'arribada del COVID-19 l'activitat habitual de l'Aula de Teatre s'ha vist alterada des de mitjans de març. Amb la voluntat de seguir actius, els alumnes han mostrat un recull de les seves sensacions més íntimes i les seves vivències en forma de textos. Aquí en podeu veure el resultat.

Plensa
Text confinat 54
Plensa
Publicació: 05.06.2020
El pare i la mare han començat a anar a treballar. Però jo anar a l’escola, de cap manera. Total, que m’haig de quedar sola a casa força hores. “Vinga, Carlota, que ja ets gran”, em pretén animar el pare. I és veritat que m’he fet gran, però fan tant poc que encara m’explicaven un conte abans d’anar a dormir. Sola, remeno llibres que corren per casa. N’hi ha un d’un senyor amb barba, un tal Jaume Plensa, que fa escultures enormes. D’entrada m’impressionen, però després misteriosament em recullen.  Veig una de les seves escultures, el...
La impaciència
Text confinat 53
La impaciència
Publicació: 04.06.2020
Amb el pare fem una cua, llarga, per entrar a una botiga, petita. Noto com la gent s’impacienta: algú rebufa sorollosament, i les converses del temps i de no sé quin coi de fase ja no donen més de si… Aleshores arriba el moment dels proverbis. El xerraire de la cua, que no sap estar en silenci i que acostuma a desesperar molt més que la pròpia espera, no para d’obsequiar-nos amb tot tipus de dites : “La paciència comença quan s’acaba la paciència”. I, per a la desesperació de tots, continua: “I jo em pregunto, què passa amb la paciència...
Tot canvia
Text confinat 52
Tot canvia
Publicació: 03.06.2020
Aquest matí de dimecres imagino preguntes que em trasbalsen: Com combatre l’angoixa de saber que les coses venen de sobte i, patapam!, tot ho canvien? Com acceptar que no controlem res de res i que som fulla al vent? Com suportar el pes de tot plegat? Prou! Farta, m’estiro al llit i tanco els ulls. I em sembla sentir la veu imaginativament dolça del meu estimat professor de llengua quan ens llegeix en veu alta a les seves classes del dimecres el matí : “L’angoixa no se la combat, estimada Carlota; cal deixar que el vent se l’emporti...
El futbol
Text confinat 51
El futbol
Publicació: 02.06.2020
Trobo a faltar el futbol. El meu avi és del Barça i enyoro que em porti al Camp Nou i sentir aquella olor a gespa, olor a immensitat, escoltar el so greu (“Tum…”)  quan els futbolistes xuten la pilota i parar l’orella als comentaris de l’avi, sovint crítics, amb els seus inseparables amics de tribuna. Ara, però, quan escolto les notícies d’esports em sento absurda, com una closca buida. Que poc m’importa el futbol sense poder-lo veure amb l’avi. Miro en Messi a un diari esportiu; li han fet un reportatge on mostren amb tot de fotos amb...
La família
Text confinat 50
La família
Publicació: 01.06.2020
Cada dia dino a casa! Jo m’ocupo de parar taula, el pare cuina, la mare ens serveix el menjar i el meu germà petit… no fa res, com de costum. Tots dinant. No tenim grans converses. A vegades no parlem de res i se sent la manera de xarrupar, sorollosa, del pare i l’exhalació posterior, molesta, de la mare. A vegades al meu germà se li escapa un pet a taula i jo ric, el pare també i la mare fa esforços per no fer-ho (a vegades, per molt que s’hi posi ella també esclata a riure). I a vegades no hi ha cap soroll, només el dels coberts. Al...
L'amor. I punt.
Text confinat 49
L'amor. I punt.
Publicació: 29.05.2020
Així com em resulta impossible imaginar-me el meu avi sense les seves encantadores arrugues, era inconcevible que el meu pare estigués malalt. No podia ser per la senzilla raó que mai ho havia estat. El pare, invencible, fort com un roure, que pot amb tot, malalt? Doncs sí. El pare fa uns dies va començar a tenir febre. I quan aquests dies una persona té febre, s’encenen totes les alarmes. Però m’he sorprès. No m’he alarmat pas  (cosa que sí que faig per tantes coses que ara em semblen ridícules); senzillament m’he posat a la seva...
La generositat
Text confinat 48
La generositat
Publicació: 28.05.2020
Avui al poble ens hem trobat al doctor Grau, el metge que va acompanyar-me les meves primeres 6 setmanes de vida que, com a prematura, vaig passar a la incubadora. El doctor Grau és una persona que a casa és sempre saludat amb un profund agraïment. La mare hi ha parlat i ens ha dit que està cansat: “Després de tants dies de feina en aquestes condicions, estem rebentats”. Justament a l’escola per aquesta setmana ens demanen una carta d’agraïment als metges. I jo estic encallada. Què haig d’escriure? Tot em sembla…no ho sé, poc…per tanta...
La poesia que ens envolta
Text confinat 47
La poesia que ens envolta
Publicació: 27.05.2020
Per aquesta setmana em demanen un poema sobre com estic vivint el confinament. Estic jo per escriure un poema! Miro l’espessor fràgil de la boira, ensumo l’olor de terra humida i escolto el so suau de la pluja ….. M’adono que si em silencio, tot em parla. I entenc que això de la poesia més que buscar-la, es tracta, ai carai!, de deixar-la entrar. Text publicat dimecres 27 de maig de 2020
La metàfora
Text confinat 46
La metàfora
Publicació: 26.05.2020
A l’escola ens expliquen, virtualment és clar, la metàfora. Buf, que complicat. I ens demanen que n’escrivim alguns exemples. Això ja m’agrada més! A veure: Des del sofà tou de casa miro les bigues que són… les meves amigues forçudes que em protegeixen sense somriure (com quan sóc al llit de l’àvia, on fa tant que no em puc arraulir, i ella m’agafa, també sense riure i amb una fermesa tendra, ben fort). Quan en Joan, el meu millor amic de l’escola, riu, la seva cara és un pebrot a punt d’explotar (m’hi ha fet pensar el vermell carmesí...
Rúfol
Text confinat 45
Rúfol
Publicació: 25.05.2020
Darrerament hem tingut uns dies rúfols. M’aturo davant aquests paraula, rúfol. Després de consultar-ne el significat (nuvolós, que amenaça tempesta de vent i pluja), em poso a jugar amb els sons de les seves lletres (d’aquest joc el meu professor de llengua en diria fer una aproximació fonètica lliure). La “r” inicial sembla recargolar-se de ràbia; la “f”, farta, està ambafada, i els dos sons d’ “us” ens porten a un indret poruc i estret. Però, ves per on, la paraula ens depara un final sonor inesperat: la “l”. Ella ens alleugereix i...