Aula de Teatre, textos confinats

Avui he somniat que anava a la platja. Tot i que el cel estava parcialment ennuvolat, la calor apretava força. M’estirava en banyador a la tovallola i quan notava que l’escalfor ja em començava a atabalar… Me n’anava cap a l’aigua, amb aquell gustós mareig embafat de sol... I a l’entrar en contacte amb l’aigua…el fred als peus, la respiració congelada i els riures de la mare al veure la meva expressió. I a poc a poc (Ai! Ui! Quin fred, per favor!) hi entrava. I nedava cap al fons. I, ben viu, feia el mort, mirant el cel. En aquell...

Aquests dies escolto molta gent queixar-se que la primavera fa el seu curs aliena a tot el que ens passa: els dies es fan llargs, les flors floreixen, els ocells refilen potser més tranquils…I nosaltres confinats…Quina sensació més estranya, no es cansa de repetir tothom. I em poso a rumiar (ho faig sovint i, ara, encara més; “massa”, segons la mare): Estranya, la situació? La natura aliena a tot el que ens passa? No serà que nosaltres l’hem ignorat o intentat dominar i, ara, cecs com sempre i espantats com mai, no sabem com...

“Vine al balcó, guapíssim, que ens farem un bany de sol”. Encara em sembla escoltar la meva àvia quan en ple mes d’abril em convidava a prendre el sol al seu balcó... Em posava una mica de crema amb aquelles mans tan seves (fortes i delicades alhora) i, com que l’aigua del mar de principis de primavera encara és una mica freda, ens fèiem un bany solar.Aquests dies, àvia, que aprenem a agrair les coses senzilles, m’he posat al balcó, he tancat els ulls i he deixat que el sol m’escalfi. El teu record, per descomptat, també.Text publicat...

Avui des de l’habitació he vist com la mare i la veïna de davant se saludaven. “Com esteu?” “Bé. I vosaltres, tots bé?” “Sí, bé, de moment”. I he vist que ho feien de veritat. Realment tant la mare com la veïna preguntaven interessades en l’altra. M’he emocionat només de veure una escena tan…quotidiana. Que maco seria, quan tot això acabi, que la gent només digués allò que vertaderament volgués dir. Text publicat divendres 3 d'abril de 2020

No vull escriure res. No se m’acut res, estic espessa i una mica, per dir-ho finament, farta. No, no em sento creativa, què passa? I sí, ja estic cansada que em diguin que faci vida normal quan tot el que passa no ho és i que el millor que puc fer és fer tot allò que faria si no hi hagués el maleït virus. No vull escriure un text de com em sento, queda clar? No em surt ni vull forçar-me a que em surti!(Llarga pausa)Buf…! M’he quedat ben descansada…Text publicat dijous 2 d'abril de 2020

Avui sí, avui m’organitzo i aprofito el dia. Confinada? Sí. De malhumor i sense fer res? De cap manera. Vinga, amunt, a esmorzar i a fer els exercicis físics del matí. Primer obro la finestra i… Plou a bots i barrals! Això és la primavera? La mare s’afanya a recordar-me que a l’abril (“aguas mil”) plou sovint… I a mi ja m’agafen tots els mals al veure el dia… I em sento aixafada i… Millor que vagi a preparar-me l’esmorzar. Hi ha nous cereals! Ara com que a vegades al super no hi ha tot el que tu vols, estem comprant tipus de coses mai...

Cada dia em llevo d’hora i faig la rutina de sempre. Dutxar-me, esmorzar, fer els deures, un petit descans, més deures… I un dia i un altre i… Quin dia som avui? Ja no sé ni a quin dia de la setmana estem. Dimarts o dimecres? I la pregunta és: Quina diferència hi ha? Abans un dimarts era molt diferent d’un dimecres. Però, i ara? Això sembla el dia de la Marmota. De cop, em sembla sentir la veu de la meva professora de teatre: “Si noteu que una escena s’allarga i s’allarga fins a perdre més pesada que una vaca en braços… Improviseu sense...

Avui plou i fa un dia amb una humitat boirosa. Hi ha una dona que camina sola pel carrer de casa. Tothom va sol aquests dies. Va arreglada i es desplaça a pas lleuger i, pel que sembla, serè. Per dins, n’estic convençut, el seu ritme de pensaments va a tota màquina. De cop, s’atura i mira al seu voltant. Respira. I torna a accelerar el pas fins que veig com es perd, rumiant, en aquesta espècie de boira que està entelant una tarda del tot grisa. Tinc un bol de llet calenta a les mans. En bec un glop. Inspiro i a l’exhalar el vidre de la...

A l’escola sempre vaig en grup i em deixo portar. Aquests dies, però, a casa, i per molt ben comunicada que estigui amb els companys gràcies al mòbil, estic sola. I és una experiència nova… Sóc més conscient de tot el que faig i de com ho faig… Sóc més conscient…de mi. Penso en el grup de l’escola i el veig diferent: jo veig el grup.Text publicat divendres 27 de març de 2020

Una altra tarda sencera fent deures! Com algú se li acudeixi dir que estem de vacances, m’enfado de valent. Sobre la meva pobra taula tinc una muntanya de feines a acabar, una espècie d’Everest que s’enfila cap amunt i que no hi ha manera de convertir en un amable i arrodonit turó. Rebufo. L’àvia em porta un suc de taronja amb les meves galetes preferides! Això sí que no m’ho esperava. Que es prepari la muntanya…Amb aquest berenar, aquesta tarda faig el cim.Text publicat dijous 26 de març de 2020