Obrim una finestra

Amb les portes ja obertes no tanquem la finestra.

Des de la primera setmana de confinament i fins la reobertura dels equipaments el dia 28 de maig, hem tingut oberta una finestra diària a una peça del fons del museu que hem  compartit a les xarxes socials, com a mostra de la gran varietat temàtica de les nostres col·leccions. Continuarem amb la finestra oberta per anar-les descobrint!

"Retrat de Concepció Mora Campeny" de Josep Cusachs
Museu de Mataró
"Retrat de Concepció Mora Campeny" de Josep Cusachs
Publicació: 03.05.2020
La trajectòria artística de Josep Cusachs ve precedida per la carrera militar que va exercir fins als 30 anys i que va traslladar a la majoria de les seves pintures: des d’escenes de guerra fins a la quotidianitat dels soldats, amb especial dedicació als cavalls, la seva gran especialitat. Més enllà de la temàtica bèl·lica també va fer retrats oficials de personalitats (com el rei Alfonso XIII o el general Prim) així com molts militars i gent de l’alta burgesia. A diferència dels militars (que els presentava de cos sencer i evitant la...
"Teler quadrat"
Museu de Mataró
"Teler quadrat"
Publicació: 02.05.2020
L’any 1658, el sacerdot anglès William Lee va idear un teler que suposa un avenç tecnològic extraordinari ja que permetia passar de les cent malles per minut que, com a màxim, es podien fer manualment, a les sis-centes per minut que produïa aquest nou enginy. El teler quadrat és una adaptació i evolució d’aquest primigeni teler mecànic que a Catalunya va començar a utilitzar-se, pels vols de 1774, a la comarca de la Garrotxa. Tot i que en els seus inicis encara necessitava completament de l’acció humana pel seu funcionament, es tracta...
"Perxa de cardots"
Museu de Mataró
"Perxa de cardots"
Publicació: 30.04.2020
La perxa de cardots aplica un tractament d’acabat per modificar l’aspecte i el tacte del teixit. El teixit queda amb una capa de pèl molt suau a la superfície. L’operació consisteix en formar o aixecar pèl en una o en les dues cares del gènere. Per a gratar la fibra de la superfície dels teixits s’utilitzaven les punxes vegetals dels cards burrals, anomenats popularment «cardots». Al llarg del temps els cardots s’han substituït per pues metàl·liques. La producció de gènere de punt apelfat, ha estat una de les especialitats més...
"Autoretrat" de Jordi Arenas
Museu de Mataró
"Autoretrat" de Jordi Arenas
Publicació: 29.04.2020
De la setantena d’autoretrats que del llegat de Jordi Arenas es conserven al Museu de Mataró, l’historiador de l’art Joan Miquel Llodrà en destaca que «La mirada esdevé la principal protagonista d’aquestes creacions; a través dels ulls, l’artista mostra incerteses, pors, dubtes o desconfiances, entre d’altres sentiments. Sense cap mena de condicionants, sense restriccions de tipus social, cultural ni moral, amb l’autoretrat l’artista mataroní pogué mostrar-se tal com era en la intimitat, en el seu interior, sense haver de retre...
"Rajola d'oficis"
Museu de Mataró
"Rajola d'oficis"
Publicació: 28.04.2020
La ceràmica blava (amb òxid de cobalt barrejat amb sorra per a aconseguir aquesta tonalitat) va ser molt característica a Catalunya i àmpliament utilitzada a les populars rajoles que, tot i anomenar-se “d’oficis”, podien presentar tota mena de motius com aquesta sèrie de peixos. Eren peces úniques, de caràcter artesanal, que, quan van començar a ser substituïdes per les produïdes de forma industrial i seriada, van passar de ser considerades peces menors a ser valorades com a producte de valor artístic i propi de la cultura catalana. Ben...
"Fragment de calze"
Museu de Mataró
"Fragment de calze"
Publicació: 27.04.2020
Fragment d’un vas de vidre on s’hi pot reconèixer un personatge barbut, flanquejat per dues creus gregues formant un estel, i el nom «PETRVS», en referència a l’apòstol Pere. Probablement es tracta d’un calze que incorporava l’escena en què Déu fa entrega de la llei a sant Pere, com a símbol de la transmissió del missatge evangèlic. A partir del segle IV dC, és un motiu iconogràfic habitual en diferents suports artístics paleocristians: mosaic, escultura, etc. La singularitat d’aquesta peça rau en el fet que no hi ha documentada cap...
"Marcelina"
Museu de Mataró
"Marcelina"
Publicació: 26.04.2020
Originàriament, les marcelines eren un luxós objecte de vaixella per prendre la xocolata desfeta, un autèntic ritus social entre les classes benestants dels segles XVII i XVIII. El seu disseny està inspirat en les oueres de plata, amb un petit platet (en aquest cas en forma de petxina) i una cavitat central on s’encaixava un altre recipient sense nanses (una xicra) que contenia el líquid calent.Algunes fonts indiquen que va ser Pedro Álvarez de Toledo Leyva (1585-1654), marquès de Mancera, qui va posar de moda aquest utensili donat que...
"Barca de tint"
Museu de Mataró
"Barca de tint"
Publicació: 25.04.2020
Quan la tela surt del teler, abans d’arribar al procés de la confecció, pot seguir diferents processos d’acabament o d’ennobliment que permeten afegir-li noves propietats i millorar-ne la qualitat. La preparació engloba el conjunt de tractaments físics, químics o mecànics que aporten als productes unes propietats particulars i els confereixen un aspecte definit. Un d’aquests processos és el tint. Aquesta màquina s’utilitzava per a tintar els teixits tubulars. El corró superior permetia que el teixit anés circulant per dins del bany fins...
"Esfera de rellotge" de Josep Balí Bonany
Museu de Mataró
"Esfera de rellotge" de Josep Balí Bonany
Publicació: 24.04.2020
Aquesta esfera de rellotge de llautó està gravada amb les hores, una estrella de dotze puntes, elements vegetals, l’escut del Carme al capdamunt i una inscripció a la part inferior: «Joseph Balí de Mataró 1721».Durant el segle XVIII, la producció de rellotges domèstics artesanals va anar proliferant en paral·lel a la seva sofisticació i ornamentació. N’és un bon exemple el que procedeix del convent carmelità de Sant Josep de Mataró i que, fins ara, és el més antic que s’ha conservat a Catalunya. És obra Josep Balí Bonany, amb el taller...
"Retrat de noi" de Jordi Arenas
Museu de Mataró
"Retrat de noi" de Jordi Arenas
Publicació: 21.04.2020
En la cerca de models per als seus retrats, la primera generació d'immigrants subsaharians arribats a casa nostra va cridar l'atenció de Jordi Arenas que els va pintar ens moltes ocasions.L’escriptor Jorge Carrión, els relaciona amb els retrats de gitanes d'Isidre Nonell: «L'aspecte oriental dins del context local, l'exotisme domèstic: aquesta atracció uneix l'obra d'ambdós artistes. En el cas d'Arenas, el fons es difumina amb traços nerviosos; la samarreta és innecessàriament verda; s'imposa sobretot la negritud i el mig somriure del...