Obrim una finestra

Amb les portes ja obertes no tanquem la finestra.

Des de la primera setmana de confinament i fins la reobertura dels equipaments el dia 28 de maig, hem tingut oberta una finestra diària a una peça del fons del museu que hem  compartit a les xarxes socials, com a mostra de la gran varietat temàtica de les nostres col·leccions. Continuarem amb la finestra oberta per anar-les descobrint!

"Retaule major de sant Martí de Teià" de Lluís Gaudín
Museu de Mataró
"Retaule major de sant Martí de Teià" de Lluís Gaudín
Publicació: 20.04.2020
Les obres Aparició de la Mare de Déu, santa Tecla i santa Agnès, a Sant Martí i Sant Martí partint la capa amb el pobre són dues taules procedents de la predel·la del retaule major de sant Martí, que Lluís Gaudín va fer entre els anys 1617-1625 per a l’església de Teià (Teresa Avellí i Casademont / projecte de recerca MdM / UdG, 2003). Representen dos dels episodis més coneguts de la vida del sant, amb composicions originals i una pinzellada àgil i lluminosa. Aquestes taules del Museu de Mataró –i dues més que es van reubicar en el seu...
"Escultura de Silvà" segle II dC
Museu de Mataró
"Escultura de Silvà" segle II dC
Publicació: 19.04.2020
Fragment d’una escultura de marbre que podria tractar-se del déu romà Silvà. Es conserva la part baixa de l’escultura, s’hi poden veure a primer terme els dits del peu d’una figura humana i en darrer terme les extremitats d’un cànid. Segons la mitologia romana el déu Silvà era el protector dels boscos, els camps i els ramats. Aquesta escultura es va trobar durant les excavacions d’un dels peristils (jardins) de la vil·la romana de Torre Llauder, fet que indica que podria formar part de la decoració del jardí de la vil·la. Nom: Escultura...
"Retrat del Ferm" de Jaume Arenas
Museu de Mataró
"Retrat del Ferm" de Jaume Arenas
Publicació: 18.04.2020
Jaume Arenas afirmava: «El meu gran model fou sempre Domingo Castellà, el “Ferm” de Mataró, pescador, gran amic meu, persona molt noble i disposat a fer un favor a qui fos. No tindré cap altre model com ell». Prova de l’estimació que Jaume Arenas tenia pel Ferm la trobem en les nombroses vegades que va exposar aquesta aquarel·la, de la qual mai no es va despendre. Del “Ferm”, també en va fer una escultura en baix relleu i altres retrats en aquarel·la. Domingo Castellà va ser un personatge molt popular que, a banda de Jaume Arenas, també...
"Cap d'home vell" atribuït a Pau Muntanya
Museu de Mataró
"Cap d'home vell" atribuït a Pau Muntanya
Publicació: 17.04.2020
Fill del també pintor Pere Pau Muntanya Placeta (autor de tres dels quatre grans llenços del presbiteri de la basílica de Santa Maria de Mataró), Pau Muntanya Cantó es va formar a Madrid, va rebre un premi de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, va ser professor de l'Acadèmia de Belles Arts i, tot i morir als 26 anys, la seva obra és present en la col·lecció de grans museus d’art com el MNAC o el Museo del Prado. Cap d’home vell (ben possiblement, es tracti de sant Josep) mostra la seva gran habilitat tècnica i la...
"Retrat de la família Arenas" de Jordi Arenas
Museu de Mataró
"Retrat de la família Arenas" de Jordi Arenas
Publicació: 16.04.2020
En aquest oli, Jordi Arenas -de qui aquest any en celebrarem el centenari del seu naixement amb una exposició a Ca l’Arenas quan s’acabi el confinament-, va representar la seva mare acompanyada la família just quan s’acabava de morir. L’historiador de l’art, Àlex Mitrani el va descriure així: «El retrat pictòric lluita contra la mort. Estabilitza la imatge, fa present l’ésser estimat d’una manera torbadora, perquè és quelcom mental i que, alhora, percebem pels sentits. En aquest quadre això es fa explícit ja que es reuneixen personatges...
"Teler circular"
Museu de Mataró
"Teler circular"
Publicació: 15.04.2020
Els telers es van anar perfeccionant al llarg del segle XIX incorporant una fontura circular destinada a confeccionar gènere tubular. El teler Griswold inventat a Anglaterra el 1878 per Henry Griswold i conegut a Catalunya com a “colmena”, es va popularitzar ràpidament. La seva fontura circular de petit diàmetre permetia fabricar mitges i mitjons, amb la possibilitat de formar el taló i s’accionava amb una maneta. Això va permetre l’accés de les dones al tissatge de punt, que havia estat tradicionalment una feina masculina. A finals del...
"Moisès destruint els exèrcits del Faraó" atribuït a Francesc Pla, "El Vigatà"
Museu de Mataró
"Moisès destruint els exèrcits del Faraó" atribuït a Francesc Pla, "El Vigatà"
Publicació: 14.04.2020
En aquesta escena hi trobem representat un dels episodis més icònics de l’Antic Testament, el moment en què el poble israelià ha creuat el mar Roig i les aigües ofeguen l’exercit que el perseguia. La composició està molt ben resolta gràcies al contrast entre la intensitat dramàtica dels cossos, els gestos i els colors del primer terme, i l’alleujament i calma de l’escena superior amb els que han aconseguit fugir. L’obra ha estat atribuïda a Francesc Pla  i Duran, El Vigatà (Francesc Miralpeix i Vilamala / projecte de recerca MdM / UdG,...
"Tricotosa"
Museu de Mataró
"Tricotosa"
Publicació: 13.04.2020
El gènere de punt és el sistema de producció que converteix un fil en un teixit mitjançant la formació de malles entrellaçant bucles. Hi ha dos sistemes de produir malles, la recollida i l’ordit. Al gènere de punt per recollida, les malles es formen horitzontalment amb un sol fil que alimenta totes les agulles. Aquest teler rectilini de recollida, fabricat a Olot, està especialitzat en la producció de boines i és una mostra de la diversitat de productes que històricament s’han amb la tècnica del teixit de punt.Nom: TricotosaData:...
"Pistoles de duel"
Museu de Mataró
"Pistoles de duel"
Publicació: 12.04.2020
Els combats de duel eren enfrontaments amb armes, practicats entre els segles XV i fins ben entrat el segle XX, que venien definits per unes regles més o menys explícites i, sovint, amb la figura d’uns padrins o testimonis. Les pistoles de duel es fabricaven en parelles idèntiques per tal que ambdós contendents estiguessin en igualtat de condicions. Aquest estoig, a més de les dues luxoses armes decorades amb llautó i vori, conté tot el material indispensable que es requeria per a cada percussió: capses rodones pels pistons i les bales,...
"Pilastra"
Museu de Mataró
"Pilastra"
Publicació: 11.04.2020
Pilastra, possiblement pertanyent a un moble d’exterior, decorada amb plantes de jardí. A la base es veu repetida a ambdues cares una planta de fulles llargues que podria ser una aspidistra. En una de les cares, del darrere surt una heura, de la qual pengen dos ramells de fruits i, a l’altra, se’n superposen dues més amb diverses espigues.L’atribució de la peça a Torre Llauder no és gaire segura, perquè formaria part de troballes ocasionals realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX a Mataró.Nom: pilastraData: segles...