Aula de Teatre, textos confinats

Arran de l'arribada del COVID-19 l'activitat habitual de l'Aula de Teatre s'ha vist alterada des de mitjans de març. Amb la voluntat de seguir actius, els alumnes han mostrat un recull de les seves sensacions més íntimes i les seves vivències en forma de textos. Aquí en podeu veure el resultat.

No sabeu avorrir-vos
Text confinat 19
No sabeu avorrir-vos
Publicació: 16.04.2020
“Que en sabeu de jugar a maquinetes (així és com el meu avi es referia a mòbils, tablets…)! Hi ha una cosa però que no sabeu fer: no sabeu avorrir-vos, no sabeu no fer res”. Somreia, trapella, i, amb la barba mal afeitada (com picava quan em feia un petó!) se n’anava cap al balcó on es gronxava plàcidament en aquell balancí que sembla que vegi i olori com si el tingués davant. I mentre fumava mirava el cel sense mirar gaire res. Jo m’hi asseia al seu costat i, embadalit, l’observava; sense entendre molt bé perquè (ni falta que feia!) em...
Fa un mes que no vaig a l'escola
Text confinat 18
Fa un mes que no vaig a l'escola
Publicació: 15.04.2020
Ja fa un mes sencer que no vaig a l’escola. Aquell estrany dijous 12 de març queda lluny i a prop alhora. Ja fa doncs més de quatre setmanes que no veig els meus mestres. Sincerament, al principi, no anar a l’escola em va semblar, tot i l’ambient de preocupació que es palpava a casa, unes fabuloses vacances. Ara, la cosa és diferent. I (qui m’ho hagués dit!) trobo a faltar l’escola. Trobo a faltar les bromes, una mica pesades, d’acord, però fetes amb tota la bona intenció, d’en Pere, el professor de català, l’energia de la Carla, la...
Al vestíbul de l'entrada
Text confinat 17
Al vestíbul de l'entrada
Publicació: 14.04.2020
Avui he acompanyat el meu pare al vestíbul de l’entrada del bloc de pisos on vivim. “Acompanya’m a baix, vinga, que haig de veure si hem rebut alguna carta”. Quina aventura baixar les escales! I quan era a baix… he vist el meu carrer i m’ha agafat una sensació ben peculiar: d’entrada m’he fet enrere perquè no puc sortir i ho tinc molt clar però alhora m’han agafat unes ganes d’apretar a córrer pel carrer i respirar i tocar i abraçar i… El pare, que no sé com s’ho fa per llegir-me el pensament, m’ha dit: “Tot arribarà i el que estem...
El meu pare
Text confinat 16
El meu pare
Publicació: 09.04.2020
El meu pare ha arribat de comprar del supermercat que semblava un astronauta tornant de la lluna: mascareta, guants i una manera de caminar que intentava desafiar la llei de la gravetat per no tenir contacte amb res ni ningú. I ha tornat de mala lluna: queixant-se de tot i de tothom. Al final, quan estava sol (amb el pare així, jo sempre em refugio a la meva habitació mentre la mare desfila cap a la cuina a fer-se un te mirant de calmar-se), he sentit que deia: “A més, a casa, tot bé, però quan surto, es pot saber per què em pica tot?”....
Avui he somniat
Text confinat 15
Avui he somniat
Publicació: 08.04.2020
Avui he somniat que anava a la platja. Tot i que el cel estava parcialment ennuvolat, la calor apretava força. M’estirava en banyador a la tovallola i quan notava que l’escalfor ja em començava a atabalar… Me n’anava cap a l’aigua, amb aquell gustós mareig embafat de sol... I a l’entrar en contacte amb l’aigua…el fred als peus, la respiració congelada i els riures de la mare al veure la meva expressió. I a poc a poc (Ai! Ui! Quin fred, per favor!) hi entrava. I nedava cap al fons. I, ben viu, feia el mort, mirant el cel. En aquell...
La primavera fa el seu curs
Text confinat 14
La primavera fa el seu curs
Publicació: 07.04.2020
Aquests dies escolto molta gent queixar-se que la primavera fa el seu curs aliena a tot el que ens passa: els dies es fan llargs, les flors floreixen, els ocells refilen potser més tranquils…I nosaltres confinats…Quina sensació més estranya, no es cansa de repetir tothom. I em poso a rumiar (ho faig sovint i, ara, encara més; “massa”, segons la mare): Estranya, la situació? La natura aliena a tot el que ens passa? No serà que nosaltres l’hem ignorat o intentat dominar i, ara, cecs com sempre i espantats com mai, no sabem com...
Escoltar la meva àvia
Text confinat 13
Escoltar la meva àvia
Publicació: 06.04.2020
“Vine al balcó, guapíssim, que ens farem un bany de sol”. Encara em sembla escoltar la meva àvia quan en ple mes d’abril em convidava a prendre el sol al seu balcó... Em posava una mica de crema amb aquelles mans tan seves (fortes i delicades alhora) i, com que l’aigua del mar de principis de primavera encara és una mica freda, ens fèiem un bany solar.Aquests dies, àvia, que aprenem a agrair les coses senzilles, m’he posat al balcó, he tancat els ulls i he deixat que el sol m’escalfi. El teu record, per descomptat, també.Text publicat...
Com esteu?
Text confinat 12
Com esteu?
Publicació: 03.04.2020
Avui des de l’habitació he vist com la mare i la veïna de davant se saludaven. “Com esteu?” “Bé. I vosaltres, tots bé?” “Sí, bé, de moment”. I he vist que ho feien de veritat. Realment tant la mare com la veïna preguntaven interessades en l’altra. M’he emocionat només de veure una escena tan…quotidiana. Que maco seria, quan tot això acabi, que la gent només digués allò que vertaderament volgués dir. Text publicat divendres 3 d'abril de 2020
No vull escriure res
Text confinat 11
No vull escriure res
Publicació: 02.04.2020
No vull escriure res. No se m’acut res, estic espessa i una mica, per dir-ho finament, farta. No, no em sento creativa, què passa? I sí, ja estic cansada que em diguin que faci vida normal quan tot el que passa no ho és i que el millor que puc fer és fer tot allò que faria si no hi hagués el maleït virus. No vull escriure un text de com em sento, queda clar? No em surt ni vull forçar-me a que em surti!(Llarga pausa)Buf…! M’he quedat ben descansada…Text publicat dijous 2 d'abril de 2020
M'organitzo i aprofito el dia
Text confinat 10
M'organitzo i aprofito el dia
Publicació: 01.04.2020
Avui sí, avui m’organitzo i aprofito el dia. Confinada? Sí. De malhumor i sense fer res? De cap manera. Vinga, amunt, a esmorzar i a fer els exercicis físics del matí. Primer obro la finestra i… Plou a bots i barrals! Això és la primavera? La mare s’afanya a recordar-me que a l’abril (“aguas mil”) plou sovint… I a mi ja m’agafen tots els mals al veure el dia… I em sento aixafada i… Millor que vagi a preparar-me l’esmorzar. Hi ha nous cereals! Ara com que a vegades al super no hi ha tot el que tu vols, estem comprant tipus de coses mai...