Obrim una finestra

Tenim les portes tancades, però obrim una finestra

Des de la primera setmana de confinament, cada dia a les 12 en punt obrim una finestra a una peça del fons del museu que compartim a les xarxes socials. És com una possibilitat de primera descoberta de la gran varietat temàtica de les nostres col·leccions.

"Retrat de torero" d'Eduard Alcoy
Museu de Mataró
"Retrat de torero" d'Eduard Alcoy
Publicació: 25.05.2020
«Expressionisme populista molt cal·ligràfic i hieràtic»; «densitat poètica gestualista»; «escenaris onírics farcits de minuciosos detalls i simbolismes»; «sintaxi surrealista amb un argument que prové de malsons personals i col·lectius»; «altrisme figuratiu» ..., la producció artística d’Eduard Alcoy (Barcelona, 1930 - Mataró,1987) ha merescut un ampli ventall de qualificatius i adscripcions estilístiques però el que sempre se n’ha destacat és que es tracta d’una obra inconfusible i d’un univers propi que tradueix múltiples referències...
"La benedicció del tren" de Francesc Pagès Serratosa
Museu de Mataró
"La benedicció del tren" de Francesc Pagès Serratosa
Publicació: 25.05.2020
La inauguració de la primera línia de tren Barcelona-Mataró (28 d’octubre de 1848) es va fer en tres actes inaugurals consecutius: a l’estació de Barcelona d’on va sortir la comitiva, un altre a l’estació d’El Masnou i el tercer i més important, a l’estació de Mataró. Aquest últim acte és el que reprodueix aquest relleu amb la màquina de tren ocupant un lloc central i a la dreta el contingent d’autoritats de Barcelona i Mataró, i els dos bisbes de Barcelona i Puerto Rico oficiant la cerimònia de benedicció. L’autor de l’obra, Francesc...
"Vestit de bany"
Museu de Mataró
"Vestit de bany"
Publicació: 25.05.2020
Durant la dècada dels anys 1920, la roba femenina de bany evolucionà seguint el ritme de la moda. El vestit de bany amb faldilles llargues fins als genolls, ajustat a la cintura i complimentat amb mitges que ocultaven les cames, va deixar pas al banyador de línies rectes d’una peça, tipus «maillot», amb sobre-faldilla sobre uns camals amb forma de pantaló curt, que deixava a l’aire les cames. Aquest singular banyador, fabricat a Mataró per l’empresa de gènere de punt  «Juan Subirà», està inspirat en els dissenys de Sònia Delaunay...
"Animal mitològic"
Museu de Mataró
"Animal mitològic"
Publicació: 25.05.2020
Aquesta fera amenaçadora –amb ales, escates, urpes i banyes–, està representada amb totes les característiques que la iconografia cristiana associava amb el maligne. A Mataró, però, també està relacionada amb una activitat més beneficiosa: la introducció de la impremta a càrrec de Joan Abadal Gerifau, l’any 1779. El museu conserva un centenar d’aquestes treballades matrius gravades sobre fusta de boix, que servien per il·lustrar publicacions de temàtica religiosa, oficial, industrial i popular. És un conjunt de gran interès artístic i...
"Teler circular Komet"
"Teler circular Komet"
Publicació: 25.05.2020
L’any 1934, l’empresa anglesa Bentley va presentar el teler circular Komet, una màquina de doble cilindre que fabricava tot el mitjó sencer, on l’única operació de confecció que es necessitava era el tancament de la puntera. Eren màquines capaces de teixir teixit tubular amb dibuixos de fantasia automàticament i, a més, oferien la possibilitat d’engrossir la puntera i el taló per donar al mitjó més reforç. La introducció d’aquests revolucionaris telers en la fabricació de mitjons, va suposar un gran avenç per l’estalvi d’operacions de...
"Paisatge" de Joaquim Vayreda
Museu de Mataró
"Paisatge" de Joaquim Vayreda
Publicació: 25.05.2020
Les plàcides escenes rurals dels generosos entorns naturals d’Olot –d’una àmplia varietat de tons verds i marronosos–, les pinzellades obertes i els contrallums que ofereixen un cert ambient nostàlgic, són les principals característiques de l’obra de Joaquim Vayreda, sens dubte, un dels paisatgistes catalans més destacats del segle XIX. Els fonaments del seu estil cal buscar-los en el mestratge de Martí Alsina i en els pintors que va conèixer en les seves estades a França, especialment els de  l’Escola de Barbizon (Corot, Millet,...
"Moneder"
Museu de Mataró
"Moneder"
Publicació: 25.05.2020
Aquesta bossa de forma allargada i tubular, teixida a mà, s’utilitzava de forma habitual durant els segles XVIII i XIX com a portamonedes. Es coneixia popularment com a moneder almoiner o moneder d’avar, dos conceptes ben contradictoris que presumiblement ens parlen de l’ús que feia qui el portava. Les monedes s’introduïen per l’obertura longitudinal situada en el centre i es tancava amb un parell d’anelles de metall, que en el cas d’aquest moneder del museu no s’han conservat. Es podia portar lligat a la cintura o a la mà, com una...
"Caixa de mariner"
Museu de Mataró
"Caixa de mariner"
Publicació: 25.05.2020
Per als mariners que passaven una part important de la seva vida embarcats fora de casa, les caixes en què transportaven tot el que necessitaven en els seus viatges eren un objecte molt valuós. Obligats a conviure durant temps en espais reduïts, hi havien d’encabir tot allò indispensable i necessari: diverses mudes, flassades, mantes, estris per menjar i d’altres efectes personals. Les caixes tenien un pany, disposaven d’agafadors de fusta o nanses de ferro als laterals per facilitar el transport i, un cop tancades, també podien servir...
"Teler circular amb malloses"
Museu de Mataró
"Teler circular amb malloses"
Publicació: 25.05.2020
Emmanuele Buxtorf (1823 - 1904) va ser un enginyer mecànic francès fundador d’una empresa de la qual en van sorgir, entre els anys 1853 i 1893, una cinquantena de patents relacionades amb la fabricació de teixit de punt. Entre les innovacions més destacades hi ha el teler circular amb malloses que incorporava quatre o sis grups d’agulles, fet que permetia fer fins a sis passades a cada volta i augmentar exponencialment el ritme de producció que permetien els tradicionals telers rectilinis d’una sola agulla. Buxtfort va patentar aquest...
"Paisatge" de Modest Urgell
Museu de Mataró
"Paisatge" de Modest Urgell
Publicació: 20.05.2020
Els paisatges i marines d’aparença despullada, amb tons crepusculars i misteriosos de reminiscències romàntiques, són el segell d’identitat de Modest Urgell (Barcelona, 1839 – 1919), fins al punt que ell mateix els anomenava «el de sempre» fent una assimilació irònica de les acusacions dels qui el titllaven de reiteratiu. Malgrat aquesta aparent senzillesa, la seva obra va ser inicialment rebutjada per massa avançada en les exposicions oficials de l’època però, amb el temps, va adquirir molta popularitat i es va convertir en signe de...