Obrim una finestra

Tenim les portes tancades, però obrim una finestra

Des de la primera setmana de confinament, cada dia a les 12 en punt obrim una finestra a una peça del fons del museu que compartim a les xarxes socials. És com una possibilitat de primera descoberta de la gran varietat temàtica de les nostres col·leccions.

"Caixa de mariner"
Museu de Mataró
"Caixa de mariner"
Publicació: 25.05.2020
Per als mariners que passaven una part important de la seva vida embarcats fora de casa, les caixes en què transportaven tot el que necessitaven en els seus viatges eren un objecte molt valuós. Obligats a conviure durant temps en espais reduïts, hi havien d’encabir tot allò indispensable i necessari: diverses mudes, flassades, mantes, estris per menjar i d’altres efectes personals. Les caixes tenien un pany, disposaven d’agafadors de fusta o nanses de ferro als laterals per facilitar el transport i, un cop tancades, també podien servir...
"Teler circular amb malloses"
Museu de Mataró
"Teler circular amb malloses"
Publicació: 25.05.2020
Emmanuele Buxtorf (1823 - 1904) va ser un enginyer mecànic francès fundador d’una empresa de la qual en van sorgir, entre els anys 1853 i 1893, una cinquantena de patents relacionades amb la fabricació de teixit de punt. Entre les innovacions més destacades hi ha el teler circular amb malloses que incorporava quatre o sis grups d’agulles, fet que permetia fer fins a sis passades a cada volta i augmentar exponencialment el ritme de producció que permetien els tradicionals telers rectilinis d’una sola agulla. Buxtfort va patentar aquest...
"Paisatge" de Modest Urgell
Museu de Mataró
"Paisatge" de Modest Urgell
Publicació: 20.05.2020
Els paisatges i marines d’aparença despullada, amb tons crepusculars i misteriosos de reminiscències romàntiques, són el segell d’identitat de Modest Urgell (Barcelona, 1839 – 1919), fins al punt que ell mateix els anomenava «el de sempre» fent una assimilació irònica de les acusacions dels qui el titllaven de reiteratiu. Malgrat aquesta aparent senzillesa, la seva obra va ser inicialment rebutjada per massa avançada en les exposicions oficials de l’època però, amb el temps, va adquirir molta popularitat i es va convertir en signe de...
"Capçal de llit d'Olot"
Museu de Mataró
"Capçal de llit d'Olot"
Publicació: 20.05.2020
Els «llits d’Olot» són una tipologia de moble característica de Catalunya que es va popularitzar entre les cases benestants a finals del segle XVIII. Eren com petits retaules pintats que podien adquirir molta qualitat tècnica i la participació de diferents artesans segons quina fos la voluntat d’ostentació de qui feia l’encàrrec. Generalment el motiu ornamental central era la vida de la verge Maria o d’algun sant, però també n’hi havia de temàtiques més civils o personalitzats en relació al llinatge familiar. El contorn solia estar...
"Mobiliari de despatx"
Museu de Mataró
"Mobiliari de despatx"
Publicació: 20.05.2020
De la mateixa manera que les innovacions tècniques de la maquinària de confecció van suposar canvis en l’estructura de l’edifici, el volum de producció i la pròpia distribució del treball, les fàbriques cada vegada anaven disposant d’un espai més acotat i definit per a les tasques administratives i gerencials i, al seu torn, elements de mobiliari que de manera incipient prefiguraven models d’oficina. En aquest conjunt d’objectes de despatx destaca l’escrivania de plata, de l'any 1883, que representa una al·legoria de la indústria del...
"Thymiaterion"
Museu de Mataró
"Thymiaterion"
Publicació: 20.05.2020
El timateri o thymiaterion era un recipient utilitzat per cremar encens o essències perfumades emprat a l’antiguitat en rituals religiosos o espirituals. Podien tenir una àmplia varietat de formes i materials, des de simples recipients de fang fins a petites escultures més elaborades, com aquesta que en el basament de suport hi ha representat el cap d’una deessa vinculada a l’agricultura i la fertilitat (Demèter, segons la mitologia grega, o Tanit, segons la púnica). En el sector ibèric del Mediterrani, se n’han trobat de molt semblants...
"Conjunt esportiu"
Museu de Mataró
"Conjunt esportiu"
Publicació: 20.05.2020
De tots els teixits coneguts, el punt és el que millor acompanya els moviments del cos. Jean Patou (París, 1887-1936) i Coco Chanel (Saumur, 1883- París, 1971) ho sabien, i van aprofitar les possibilitats del tricot per confeccionar roba femenina còmoda per vestir i practicar esport. La màxima de Chanel:  «la veritable elegància, neix de la llibertat de moviments»,   fou el que caracteritzà els seus dissenys més emblemàtics i inspiraren la moda esportiva de la dècada dels anys vint i trenta, que Patou cultivarà amb mestria. Moltes dones...
"Quadre d'eines de taller"
Museu de Mataró
"Quadre d'eines de taller"
Publicació: 20.05.2020
Amb aquesta disposició pràctica, meticulosa i gairebé ornamental, els cent seixanta-tres elements que composen aquest quadre d’eines (tornavisos, tenalles, claus angleses, claus de tub, escaires, compassos, mordasses...) exemplifiquen el grau de tecnificació i complexitat que estava adquirint el manteniment de la maquinària associada al gènere de punt. Aquest conjunt procedeix del taller de Josep Navarro Valls (Mataró) i també és representatiu de l’aparició de tallers de reparació que suplien les enormes dificultats per importar...
"Mar" de Jaume Arenas
Museu de Mataró
"Mar" de Jaume Arenas
Publicació: 05.05.2020
Els germans Jordi i Jaume Arenas eren uns entusiastes del mar i això va quedar plasmat en una gran quantitat d’obres d’art. Però mentre el primer el representava d’una manera més continguda i detallista –amb una barreja d’escenes de platja i raconades costaneres–, el segon va anar tendint cap a localitzacions més obertes, amb el mar i el cel com a principals protagonistes. En el fons del Museu de Mataró, es conserva una àmplia seqüència d’aquarel·les realitzades per Jaume Arenas que evolucionen des de grups de barques ben definides...
"Jardinera" de Lambert Escaler
Museu de Mataró
"Jardinera" de Lambert Escaler
Publicació: 04.05.2020
Les terracotes amb bustos femenins de Lambert Escaler Milà van ser àmpliament reproduïdes i van disposar de gran èxit comercial i popular. Entre les més exitoses hi havia la «Dama del mirall» i aquesta jardinera que tenia l’originalitat de sumar les virtuts estètiques del rostre d’una fada d’influències simbolistes, amb el caràcter pràctic de convertir la sinuosa cabellera en unes nanses. Aquesta peça –i per extensió gran part de la producció de Lambert Escaler– es va convertir en un emblema del Modernisme aplicat a les arts decoratives...