Obrim una finestra

Tenim les portes tancades, però obrim una finestra

Des de la primera setmana de confinament, cada dia a les 12 en punt obrim una finestra a una peça del fons del museu que compartim a les xarxes socials. És com una possibilitat de primera descoberta de la gran varietat temàtica de les nostres col·leccions.

"Capçal de llit d'Olot"
Museu de Mataró
"Capçal de llit d'Olot"
Publicació: 20.05.2020
Els «llits d’Olot» són una tipologia de moble característica de Catalunya que es va popularitzar entre les cases benestants a finals del segle XVIII. Eren com petits retaules pintats que podien adquirir molta qualitat tècnica i la participació de diferents artesans segons quina fos la voluntat d’ostentació de qui feia l’encàrrec. Generalment el motiu ornamental central era la vida de la verge Maria o d’algun sant, però també n’hi havia de temàtiques més civils o personalitzats en relació al llinatge familiar. El contorn solia estar...
"Mobiliari de despatx"
Museu de Mataró
"Mobiliari de despatx"
Publicació: 20.05.2020
De la mateixa manera que les innovacions tècniques de la maquinària de confecció van suposar canvis en l’estructura de l’edifici, el volum de producció i la pròpia distribució del treball, les fàbriques cada vegada anaven disposant d’un espai més acotat i definit per a les tasques administratives i gerencials i, al seu torn, elements de mobiliari que de manera incipient prefiguraven models d’oficina. En aquest conjunt d’objectes de despatx destaca l’escrivania de plata, de l'any 1883, que representa una al·legoria de la indústria del...
"Thymiaterion"
Museu de Mataró
"Thymiaterion"
Publicació: 20.05.2020
El timateri o thymiaterion era un recipient utilitzat per cremar encens o essències perfumades emprat a l’antiguitat en rituals religiosos o espirituals. Podien tenir una àmplia varietat de formes i materials, des de simples recipients de fang fins a petites escultures més elaborades, com aquesta que en el basament de suport hi ha representat el cap d’una deessa vinculada a l’agricultura i la fertilitat (Demèter, segons la mitologia grega, o Tanit, segons la púnica). En el sector ibèric del Mediterrani, se n’han trobat de molt semblants...
"Conjunt esportiu"
Museu de Mataró
"Conjunt esportiu"
Publicació: 20.05.2020
De tots els teixits coneguts, el punt és el que millor acompanya els moviments del cos. Jean Patou (París, 1887-1936) i Coco Chanel (Saumur, 1883- París, 1971) ho sabien, i van aprofitar les possibilitats del tricot per confeccionar roba femenina còmoda per vestir i practicar esport. La màxima de Chanel:  «la veritable elegància, neix de la llibertat de moviments»,   fou el que caracteritzà els seus dissenys més emblemàtics i inspiraren la moda esportiva de la dècada dels anys vint i trenta, que Patou cultivarà amb mestria. Moltes dones...
"Quadre d'eines de taller"
Museu de Mataró
"Quadre d'eines de taller"
Publicació: 20.05.2020
Amb aquesta disposició pràctica, meticulosa i gairebé ornamental, els cent seixanta-tres elements que composen aquest quadre d’eines (tornavisos, tenalles, claus angleses, claus de tub, escaires, compassos, mordasses...) exemplifiquen el grau de tecnificació i complexitat que estava adquirint el manteniment de la maquinària associada al gènere de punt. Aquest conjunt procedeix del taller de Josep Navarro Valls (Mataró) i també és representatiu de l’aparició de tallers de reparació que suplien les enormes dificultats per importar...
"Mar" de Jaume Arenas
Museu de Mataró
"Mar" de Jaume Arenas
Publicació: 05.05.2020
Els germans Jordi i Jaume Arenas eren uns entusiastes del mar i això va quedar plasmat en una gran quantitat d’obres d’art. Però mentre el primer el representava d’una manera més continguda i detallista –amb una barreja d’escenes de platja i raconades costaneres–, el segon va anar tendint cap a localitzacions més obertes, amb el mar i el cel com a principals protagonistes. En el fons del Museu de Mataró, es conserva una àmplia seqüència d’aquarel·les realitzades per Jaume Arenas que evolucionen des de grups de barques ben definides...
"Jardinera" de Lambert Escaler
Museu de Mataró
"Jardinera" de Lambert Escaler
Publicació: 04.05.2020
Les terracotes amb bustos femenins de Lambert Escaler Milà van ser àmpliament reproduïdes i van disposar de gran èxit comercial i popular. Entre les més exitoses hi havia la «Dama del mirall» i aquesta jardinera que tenia l’originalitat de sumar les virtuts estètiques del rostre d’una fada d’influències simbolistes, amb el caràcter pràctic de convertir la sinuosa cabellera en unes nanses. Aquesta peça –i per extensió gran part de la producció de Lambert Escaler– es va convertir en un emblema del Modernisme aplicat a les arts decoratives...
"Retrat de Concepció Mora Campeny" de Josep Cusachs
Museu de Mataró
"Retrat de Concepció Mora Campeny" de Josep Cusachs
Publicació: 03.05.2020
La trajectòria artística de Josep Cusachs ve precedida per la carrera militar que va exercir fins als 30 anys i que va traslladar a la majoria de les seves pintures: des d’escenes de guerra fins a la quotidianitat dels soldats, amb especial dedicació als cavalls, la seva gran especialitat. Més enllà de la temàtica bèl·lica també va fer retrats oficials de personalitats (com el rei Alfonso XIII o el general Prim) així com molts militars i gent de l’alta burgesia. A diferència dels militars (que els presentava de cos sencer i evitant la...
"Teler quadrat"
Museu de Mataró
"Teler quadrat"
Publicació: 02.05.2020
L’any 1658, el sacerdot anglès William Lee va idear un teler que suposa un avenç tecnològic extraordinari ja que permetia passar de les cent malles per minut que, com a màxim, es podien fer manualment, a les sis-centes per minut que produïa aquest nou enginy. El teler quadrat és una adaptació i evolució d’aquest primigeni teler mecànic que a Catalunya va començar a utilitzar-se, pels vols de 1774, a la comarca de la Garrotxa. Tot i que en els seus inicis encara necessitava completament de l’acció humana pel seu funcionament, es tracta...
"Perxa de cardots"
Museu de Mataró
"Perxa de cardots"
Publicació: 30.04.2020
La perxa de cardots aplica un tractament d’acabat per modificar l’aspecte i el tacte del teixit. El teixit queda amb una capa de pèl molt suau a la superfície. L’operació consisteix en formar o aixecar pèl en una o en les dues cares del gènere. Per a gratar la fibra de la superfície dels teixits s’utilitzaven les punxes vegetals dels cards burrals, anomenats popularment «cardots». Al llarg del temps els cardots s’han substituït per pues metàl·liques. La producció de gènere de punt apelfat, ha estat una de les especialitats més...