Obrim una finestra

Tenim les portes tancades, però obrim una finestra

Des de la primera setmana de confinament, cada dia a les 12 en punt obrim una finestra a una peça del fons del museu que compartim a les xarxes socials. És com una possibilitat de primera descoberta de la gran varietat temàtica de les nostres col·leccions.

"Autoretrat" de Jordi Arenas
Museu de Mataró
"Autoretrat" de Jordi Arenas
Publicació: 29.04.2020
De la setantena d’autoretrats que del llegat de Jordi Arenas es conserven al Museu de Mataró, l’historiador de l’art Joan Miquel Llodrà en destaca que «La mirada esdevé la principal protagonista d’aquestes creacions; a través dels ulls, l’artista mostra incerteses, pors, dubtes o desconfiances, entre d’altres sentiments. Sense cap mena de condicionants, sense restriccions de tipus social, cultural ni moral, amb l’autoretrat l’artista mataroní pogué mostrar-se tal com era en la intimitat, en el seu interior, sense haver de retre...
"Rajola d'oficis"
Museu de Mataró
"Rajola d'oficis"
Publicació: 28.04.2020
La ceràmica blava (amb òxid de cobalt barrejat amb sorra per a aconseguir aquesta tonalitat) va ser molt característica a Catalunya i àmpliament utilitzada a les populars rajoles que, tot i anomenar-se “d’oficis”, podien presentar tota mena de motius com aquesta sèrie de peixos. Eren peces úniques, de caràcter artesanal, que, quan van començar a ser substituïdes per les produïdes de forma industrial i seriada, van passar de ser considerades peces menors a ser valorades com a producte de valor artístic i propi de la cultura catalana. Ben...
"Fragment de calze"
Museu de Mataró
"Fragment de calze"
Publicació: 27.04.2020
Fragment d’un vas de vidre on s’hi pot reconèixer un personatge barbut, flanquejat per dues creus gregues formant un estel, i el nom «PETRVS», en referència a l’apòstol Pere. Probablement es tracta d’un calze que incorporava l’escena en què Déu fa entrega de la llei a sant Pere, com a símbol de la transmissió del missatge evangèlic. A partir del segle IV dC, és un motiu iconogràfic habitual en diferents suports artístics paleocristians: mosaic, escultura, etc. La singularitat d’aquesta peça rau en el fet que no hi ha documentada cap...
"Marcelina"
Museu de Mataró
"Marcelina"
Publicació: 26.04.2020
Originàriament, les marcelines eren un luxós objecte de vaixella per prendre la xocolata desfeta, un autèntic ritus social entre les classes benestants dels segles XVII i XVIII. El seu disseny està inspirat en les oueres de plata, amb un petit platet (en aquest cas en forma de petxina) i una cavitat central on s’encaixava un altre recipient sense nanses (una xicra) que contenia el líquid calent.Algunes fonts indiquen que va ser Pedro Álvarez de Toledo Leyva (1585-1654), marquès de Mancera, qui va posar de moda aquest utensili donat que...
"Barca de tint"
Museu de Mataró
"Barca de tint"
Publicació: 25.04.2020
Quan la tela surt del teler, abans d’arribar al procés de la confecció, pot seguir diferents processos d’acabament o d’ennobliment que permeten afegir-li noves propietats i millorar-ne la qualitat. La preparació engloba el conjunt de tractaments físics, químics o mecànics que aporten als productes unes propietats particulars i els confereixen un aspecte definit. Un d’aquests processos és el tint. Aquesta màquina s’utilitzava per a tintar els teixits tubulars. El corró superior permetia que el teixit anés circulant per dins del bany fins...
"Esfera de rellotge" de Josep Balí Bonany
Museu de Mataró
"Esfera de rellotge" de Josep Balí Bonany
Publicació: 24.04.2020
Aquesta esfera de rellotge de llautó està gravada amb les hores, una estrella de dotze puntes, elements vegetals, l’escut del Carme al capdamunt i una inscripció a la part inferior: «Joseph Balí de Mataró 1721».Durant el segle XVIII, la producció de rellotges domèstics artesanals va anar proliferant en paral·lel a la seva sofisticació i ornamentació. N’és un bon exemple el que procedeix del convent carmelità de Sant Josep de Mataró i que, fins ara, és el més antic que s’ha conservat a Catalunya. És obra Josep Balí Bonany, amb el taller...
"Retrat de noi" de Jordi Arenas
Museu de Mataró
"Retrat de noi" de Jordi Arenas
Publicació: 21.04.2020
En la cerca de models per als seus retrats, la primera generació d'immigrants subsaharians arribats a casa nostra va cridar l'atenció de Jordi Arenas que els va pintar ens moltes ocasions.L’escriptor Jorge Carrión, els relaciona amb els retrats de gitanes d'Isidre Nonell: «L'aspecte oriental dins del context local, l'exotisme domèstic: aquesta atracció uneix l'obra d'ambdós artistes. En el cas d'Arenas, el fons es difumina amb traços nerviosos; la samarreta és innecessàriament verda; s'imposa sobretot la negritud i el mig somriure del...
"Retaule major de sant Martí de Teià" de Lluís Gaudín
Museu de Mataró
"Retaule major de sant Martí de Teià" de Lluís Gaudín
Publicació: 20.04.2020
Les obres Aparició de la Mare de Déu, santa Tecla i santa Agnès, a Sant Martí i Sant Martí partint la capa amb el pobre són dues taules procedents de la predel·la del retaule major de sant Martí, que Lluís Gaudín va fer entre els anys 1617-1625 per a l’església de Teià (Teresa Avellí i Casademont / projecte de recerca MdM / UdG, 2003). Representen dos dels episodis més coneguts de la vida del sant, amb composicions originals i una pinzellada àgil i lluminosa. Aquestes taules del Museu de Mataró –i dues més que es van reubicar en el seu...
"Escultura de Silvà" segle II dC
Museu de Mataró
"Escultura de Silvà" segle II dC
Publicació: 19.04.2020
Fragment d’una escultura de marbre que podria tractar-se del déu romà Silvà. Es conserva la part baixa de l’escultura, s’hi poden veure a primer terme els dits del peu d’una figura humana i en darrer terme les extremitats d’un cànid. Segons la mitologia romana el déu Silvà era el protector dels boscos, els camps i els ramats. Aquesta escultura es va trobar durant les excavacions d’un dels peristils (jardins) de la vil·la romana de Torre Llauder, fet que indica que podria formar part de la decoració del jardí de la vil·la. Nom: Escultura...
"Retrat del Ferm" de Jaume Arenas
Museu de Mataró
"Retrat del Ferm" de Jaume Arenas
Publicació: 18.04.2020
Jaume Arenas afirmava: «El meu gran model fou sempre Domingo Castellà, el “Ferm” de Mataró, pescador, gran amic meu, persona molt noble i disposat a fer un favor a qui fos. No tindré cap altre model com ell». Prova de l’estimació que Jaume Arenas tenia pel Ferm la trobem en les nombroses vegades que va exposar aquesta aquarel·la, de la qual mai no es va despendre. Del “Ferm”, també en va fer una escultura en baix relleu i altres retrats en aquarel·la. Domingo Castellà va ser un personatge molt popular que, a banda de Jaume Arenas, també...