El darrer escrit

Text confinat 65

aula_teatre
Data de la publicació : 19.06.2020

Avui, l’últim de curs i el darrer escrit. Em fan escriure una redacció sobre el que he après aquests estranys tres mesos. Quina mania amb les redaccions! Sempre ens en fan escriure a l’inici del curs, abans de les vacances… Em treu de polleguera! Somric i penso que m’agrada remugar. Ho necessito per després posar-m’hi. Som-hi que això ja s’acaba. A veure, què he après al llarg d’aquests tres mesos? A escriure millor, sens dubte. Però sobretot, ara que hi penso, una cosa que sempre he escoltat del pare, de la mare, de la mestra i de tantes altres persones que m’estimen; una cosa que ara, a experimentar-la, no només entenc, sinó que puc dir que sé: Que, quan les comparteixes, les alegries son doblement alegres i les penes molt més lleugeres i que quan un grup de persones es posen, conjuntament i alhora, a fer una cosa, com pot ser pretendre confitar un confinament durant tres mesos, son capaces de generar una energia imparable.

Text publicat divendres 19 de juny del 2020