El directe enyorat

Text confinat 41

aula_teatre
Data de la publicació : 19.05.2020

La pantalla és generosa. Puc veure les arrugues, bellíssimes, de l’avi o el somriure d’un company de classe, en Gerard (que guapo que és, per favor). I és còmode: puc veure tot això i més des de casa. Però trobo a faltar la incomoditat viva del directe i, sobretot, l’art. L'art en directe: el fet de veure algú a prop (i així poder-lo sentir realment); algú que s’entrega en cos i ànima i que, al fer-ho i uns altres observar-lo, genera una energia (no parlo de màgia barata!) que només es pot crear quan hi ha una presència que arracona les pantalles. 

Text publicat dimarts 19 de maig de 2020