El mar

Text confinat 62

aula_teatre
Data de la publicació : 16.06.2020

Aquest matí, al veure el mar després de tants dies m’he quedat ben parada. Que gran! Em falten ulls per mirar. Una immensitat a la qual la meva mirada no estava habituada darrerament; tan cenyida a allò proper. És com sortir de la cova, fosca, i contemplar aquesta estesa d’aigua, clara, que eixampla l’ànima. Una ànima, la meva, que com el vol d’una gavina, blanca, planeja sense cap esforç, mira a tot arreu sense mirar enlloc i es dissol allà lluny, a l’horitzó, on el cel i el mar es confonen. 

Text publicat dimarts 16 de juny del 2020