En Dick

Text confinat 61

aula_teatre
Data de la publicació : 15.06.2020

Ahir va ser un dia trist per mi: en Dick, el gos del meu tiet, va morir. Tenia una mirada, tot i que a vegades lleganyosa, més neta que la gran majoria d’humans amb qui em relaciono. No sé qui punyeta va dir que els animals no tenen ànima. Serà burro! Amb tot els respectes pels ases, que quedi clar. Me l’estimava en Dick. Molt. Juganer, innocent, amb ell podia estar-me sense fingir, sense amagar res, perquè sabia que ell era clar com l’aigua que tant agraïa després de treure’l a passejar (o que ell em traïes, millor dit). Costa tant trobar algú amb qui confiar i amb qui et pots deixar anar. Dick, per molt lluny que siguis, escolta’m bé que sempre havies tingut l’oïda molt fina: remena bé la cua i borda a gust en un cel, el dels animals, no pas angelicalment silenciós i avorrit, sinó ple d’una candidesa de la qual els humans, tan savis ells, fora bo que prenguéssim nota.

Text publicat dilluns 15 de juny del 2020