La generositat

Text confinat 48

aula_teatre
Data de la publicació : 28.05.2020

Avui al poble ens hem trobat al doctor Grau, el metge que va acompanyar-me les meves primeres 6 setmanes de vida que, com a prematura, vaig passar a la incubadora. El doctor Grau és una persona que a casa és sempre saludat amb un profund agraïment. La mare hi ha parlat i ens ha dit que està cansat: “Després de tants dies de feina en aquestes condicions, estem rebentats”. Justament a l’escola per aquesta setmana ens demanen una carta d’agraïment als metges. I jo estic encallada. Què haig d’escriure? Tot em sembla…no ho sé, poc…per tanta entrega. “Per molt que els paguin o que els millorin les condicions, que ja seria hora!, no es pot recompensar de cap manera el que han fet”, sento remugar el meu pare dia sí i dia també. Què puc doncs dir, jo, davant tots aquests professionals que en aquestes circumstàncies han fet tot el que han fet? No puc. I aleshores m’adono que si bé no puc recompensar-los de tota la feina feta, sí puc agrair-los-hi. I fer-ho no per tornar cap favor, clar que no, sinó per la seva generositat desinteressada que no té preu i que em fa sentir orgullosa i esperançada de formar part d’això que en diem humanitat. 

Text publicat dijous 28 de maig de 2020