La melmelada del pare

Text confinat 39

aula_teatre
Data de la publicació : 15.05.2020

Ja fa molts anys que els meus pares estan separats. Aquests dies m’he quedat amb la mare. El pare treballa a una farmàcia i, tal i com em va dir, “millor no córrer riscos”. Tothom parla dels metges i les infermeres que són a primera fila (i més encara se n’hauria de parlar, sobretot quan tot això s’acabi), però i els que treballen a les farmàcies? Ja fa molts dies que no veig el pare. Em truca i sempre m’explica coses dolces com que últimament s’està aficionant a menjar melmalada de maduixa a tothora i que està aprenent a fer uns pastissos amb els que quan ens veiem, em diu amb tendresa, ens lleparem els dits… Avui al baixar a fer la volteta de rigor amb la mare hem trobat una bossa amb tot de productes: mascaretes, guants… Jo ja sabia que el pare no trigaria a portar-nos-en. La mare, però, s’ha sorprès. I aleshores, en aquesta sorpresa que em sorprèn, me n’he adonat que començo a conèixer molt més el pare que la pròpia mare, la qual és definitivament la seva exdona. Amb mascareta nova, hem anat a donar una volta. La mare ha aprofitat per anar al super. Com aquell que no vol la cosa li he demanat, una altra sorpresa per ella, que no s’oblidi de la melmelada de maduixa.  

Text publicat divendres 15 de maig de 2020