La metàfora

Text confinat 46

aula_teatre
Data de la publicació : 26.05.2020

A l’escola ens expliquen, virtualment és clar, la metàfora. Buf, que complicat. I ens demanen que n’escrivim alguns exemples. Això ja m’agrada més! A veure: Des del sofà tou de casa miro les bigues que són… les meves amigues forçudes que em protegeixen sense somriure (com quan sóc al llit de l’àvia, on fa tant que no em puc arraulir, i ella m’agafa, també sense riure i amb una fermesa tendra, ben fort). Quan en Joan, el meu millor amic de l’escola, riu, la seva cara és un pebrot a punt d’explotar (m’hi ha fet pensar el vermell carmesí de les estovalles de casa!). I abans d’escriure el tercer exemple, m’aturo: El mon se m’ha fet petit i, tanmateix, puc estar conectada amb aquells que trobo a faltar. Mai hagués pensat que la poesia fos tan necessària. Tant com el dinar que ja és a taula, just a sobre de les estovalles vermelles, o com el sostre de casa que em protegeix i m’aixopluga de la intempèrie. 

Text publicat dimarts 26 de maig de 2020