La promesa

Text confinat 60

aula_teatre
Data de la publicació : 12.06.2020


Molta gent s’ha sentit sola durant el confinament. Jo, malgrat estar acompanyada pel pare, la mare i el pesat del meu germà petit, també. Però tot i no poder veure moltes persones estimades, me n’he adonat que hi ha un confinament potser més “fomut” que el de no estar acompanyat per algú: el que patia abans de l’arribada del virus estan tan ocupada, tan plena de coses a fer, tan…sola. I m’he fet una promesa: mai més desaprofitaré l’ocasió d’estimar els que m’estimen; mai més oblidaré durant dies i dies els amics, els meus amics, que son, com ens recordava un tal Shakespeare, el sol de la vida; mai més renunciaré a dedicar, cada dia, una bona estona a estar en contacte amb coses boniques: cercar paraules per escriure, i així millor comprendre, el que sento, ballar sentint el cos (i la ment!) lliure, tocar i deixar que la música em transporti… Per així, mai més, tornar-me a “confinar”.

Text publicat divendres 12 de juny.