L'obra invisible de Puig i Cadafalch

Museu de Mataró

Data de la publicació : 18.05.2020

Us heu plantejat mai què s’amaga sota els carrers i places que transitem cada dia? Sabíeu que, per exemple, una ciutat com Mataró disposa d’una xarxa de clavegueram de 230 km de longitud?

Els primers en preocupar-se per la distribució de les aigües públiques i residuals van ser els romans, tal com es pot veure en una conducció del jaciment arqueològic de can Xammar, dins la Delegació del Maresme del Col·legi d'Aparelladors. Però el planejament més important de xarxa per separar aigües netes i brutes –i clau per a la modernització de Mataró– és de l’any 1894, i va anar a càrrec de l’aleshores arquitecte municipal, Josep Puig i Cadafalch i el doctor Lluís Viladevall. Una de les novetats més importants de l’ambiciós projecte va ser la de substituir el sistema convencional de canonades amb parets de maons o de fàbrica mixta, per unes altres més sòlides de formigó. Un altre novetat destacada va ser la utilització del sifó, un element senzill però eficaç (àmpliament utilitzat avui en dia). Això impedia el retorn de les males olors i esvaïa la creença popular que l’aire provinent del clavegueram podia ser perjudicial per a la salut. 

Tot i que el planejament només es va executar parcialment, encara podeu veure algun testimoni original com una tapa de clavegueram dissenyada per Josep Puig i Cadafalch en el Museu de Mataró o, si esteu al cas, en algun carrer de la ciutat.

Underground , 1976. David Macaulay

Detall de claveguera romana. Col·legi d’Aparelladors, Mataró

Memòria sobre l’estat sanitari de la ciutat de Mataró, 1895. Lluís Viladevall i Malgà i Josep Puig i Cadafalch. Arxiu Comarcal del Maresme

Projecte de clavegueram per a la ciutat de Mataró. Seccions transversals, 1894. Josep  Puig i Cadafalch. Arxiu Comarcal del Maresme. Fons Ajuntament de Mataró

Esquema de sifó (esquerra)
Sifó de ceràmica, c. 1900. Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà (dreta)

Placa de clavegueram, c. 1892 – 1896. Josep Puig i Cadafalch. Fosa de ferro.
MdM 5444. Museu de Mataró