Necessito tocar-te, estimada néta

Text confinat 36

aula_teatre
Data de la publicació : 12.05.2020

La mare i l’àvia tornen a enfadar-se : “Mira, filla, només és venir a veure-la i marxar” “Que no pot ser, mare”. “Quina classe d’àvia sóc si no puc tocar la meva néta… No me’n sento d’àvia si no la veig, si no la toco…”.. Llavors la mare ha dit que ella tampoc no se’n sent, de filla seva, perquè tampoc la pot tocar ni veure. I s’han posat a cridar i aleshores m’he posat a plorar perquè jo tampoc em sento néta si no veig a l’àvia i no em sento filla quan la mare es posa com una fera. Aleshores la mare s’ha calmat de cop i l’àvia m’ha dit que està enfadada perquè em troba faltar i això és perquè m’estima molt. Aquests “dramons italians” (l’expressió és de la meva àvia) no m’agraden gens, però el que ve després, les abraçades i els “ho sento” ben sincers, m’encanta. La mare torna a parlar amb l’àvia. Ara riuen. I jo respiro tenint una cosa clara: com ens necessitem els uns als altres!  

Text publicat dimarts 12 de maig de 2020