Núvol

Text confinat 38

aula_teatre
Data de la publicació : 14.05.2020

He sortit al carrer amb mascareta. Res puc tocar. Miro el cel buscant aire, plena d’angoixa i veig un núvol gran i negre. Vaig al centre del poble i el núvol em segueix…. O potser em persegueix? Ja m’estic tornant boja. Em sento petita i tot és tant gran. “Perseguint? No, diu la mare, aquest núvol en realitat ens acompanya per poder gaudir de l’ombra ara que el sol pica de valent. Aquest es diu Bernat i el podem saludar”. La mare es posa a saludar-lo enmig del carrer i jo em poso vermella com un pebrot. Continuem caminant. No dic res però m’encanta quan la mare es posa així… Jo sé perfectament que el que diu no és pas veritat, però és tant de veritat la seva actitud divertida i la seva intenció per fer-me sentir bé que…què més dona que sigui una història inventada? 

Text publicat dijous 14 de maig de 2020