Pluja

Text confinat 42

aula_teatre
Data de la publicació : 20.05.2020

Sóc amb la mare al centre del poble i han començat a caure quatre gotes que després s’han convertit en un ruixat de primavera en tota regla. Xops i malhumorats, hem arribat a casa. He vist a la mare cansada. I ella ha vist que jo ho veia. Ha somrigut i m’ha dit: “Anem a fer l’animal?”. M’enrabio quan la mare em tracta com si fos petita, però m’encanta quan es comporta com a tal! Hem sortit al carrer i ens hem posat al mig de la vorera; plovia a bots i barrals i no hi havia ningú. Que no es pot tocar res? Doncs que ens toqui l’aigua. Ens imaginem que s’obren unes comportes imaginàries al nostre cap per on entra l’aigua i unes altres a la planta dels peus per on surt…I no som més que un canal per on entra i surt la pluja, res més. Cap preocupació, quina frescor! Amb la pluja a la cara, sembla que plorem d’alegria. Talment com unes llàgrimes que somriuen. 

Text publicat dimecres 20 de maig de 2020