Roba estesa

Text confinat 44

aula_teatre
Data de la publicació : 22.05.2020

El meu pare estén la roba. Fa sol i un vent que desprèn flaire d’estiu. Em miro el pare; ell ja sap que quan el miro així, trapella, és que tinc ganes de jugar a… Convertir-nos en roba estesa! Tanquem el ulls i ens imaginem que som roba humida, qui sap si de llàgrimes contingudes, que es deixa a anar…perquè el joc tracta de deixar-se anar i no de resistir-se a res…Deixar que el vent ens airegi i el sol ens escalfi fins que, ben nets, no ens amoïni tornar a entaforar-nos ves a saber a quin armari. 

Text publicat divendres 22 de maig de 2020