Tornar

Text confinat 55

aula_teatre
Data de la publicació : 08.06.2020

Avui he tornat a l’escola a fer, segons deia l’email que hem rebut a casa, una necessària sessió informativa abans de fer el salt a Secundària el curs vinent. A l’arribar m’he sentit tan rara com quan vaig veure els dibuixos animats amb els que em divertia quan era petita (d’això fa una eternitat, uns 4 anys!). L’escola s’ha fet més petita o jo més gran? La porta d’entrada, sense ningú, tristíssima. A dins, cap somriure, cap crit, un silenci fred que, com li agrada dir a la meva àvia, m’ha fet caure l’ànima als peus. He entrat a la classe: la meva classe? Érem uns 10 alumnes. Hem somrigut, nerviosos, lluny l’un de l’altre sense poder tocar res. L’espera se m’ha fet eterna. I aleshores ha arribat la Mercè, la nostra mestra. Ens ha mirat d’aquella manera tant seva: amb una tendresa ferma que et permet obrir-te amb confiança perquè saps que alhora et sosté. I aleshores, sí: aleshores he vist amb claredat que havia tornat a l’escola.

Text publicat dilluns 8 de juny del 2020.